Després de mes de trenta anys com a gerent de l'empresa Fills de Josep Buxó, Pere Balsach i Torelló(Sabadell 1884-1967) es dedicà totalment a l'empresa que havien fundat el seu germá Jaume en la qual va entrar com a soci i finalment es va quedar com a únic accionista. L'empresa, que tenia el despatx al número 140 de la Rambla, prop del baixador del tren. Necessitava una fàbrica on produir els teixits i va ser així com, un cop acabada la Guerra Civil, se´n va iniciar la construccció en uns terrenys que Balsach havia adquirit a tocar de la plaça de la Creu Alta i molt a prop d'on ell vivia, en aquell terreny de més de tres mil metres quadrats, en el qual encara es podien veure part de les restes del velòdrom.

L'arquitecte Gabriel Braons i Singla (Sabadell, 1913-1992), que aleshores acabava d'obtenir el títol, va ser l'encarregat del projecte de la nova fábrica i ho va fer seguint el model neoclàssic alemany. Sent cap del serveis d'Arquitectura i Urbanisme munisipal, ell va ser qui va projectar els barris de la Concòrdia i les Termes, el antic passeig Manresa, la plaça del Vallès, l'actual Ronda Zamenhof i l'actual Eix Macià. Entre els seus projectes més destacats com arquitecte sobresurten els habitatges de la Caixa, a la Creu Alta (on estava l'antiga casa del senyor Pere Balsach); l'edifici Centenari ( antigua seu de la Cambra de Comerç), les clíniques Santa Fe i l'Aliança; l'església de Ca n'Oriac; l'edifici de les germanetes dels Avis, i l'estadi de futbol de la Nova Creu Alta.

La construcció de la fàbrica s'inicià l'any 1942 i s'encarregá al mestre d'obres Enric Roig, el qual abordà el projecte en diferents fases. De fet, el complex industrial no s'enllestí totalment fins a l'any 1948, en què es va inaugurar oficilament en un acte que encara avui es recorda.


Les obres es van iniciar pel costat més pròxim a l'església i es van aprofitar per donar continuïtat al carrer de Llevant, avui de Montllor i Pujal, fins a la plaça de la Creu Alta. En aquell indret es bastiren les naus dedicades als telers. Progressivament, es van anar construint la resta d'edificis fins a completar-lo.

Les característiques de l'empresa permetien cobrir tot el procés de fabricació textil, que s'iniciava a les naus de regeneració de matèries i filatura i continuava després per les de tissatge o teixit. Les instal-lacions estaven dotades de la maquinària més moderna, entre les quals hi havia tres assortiments o trens de producció, amb les máquines de triturar matèries o diablos, selfactines i telers de varies marques: Desveus, Casals, Canyameres, Gregori. En total hi havia 38 telers, 4 ordidors i dues màquines de fer cons que funcionaven en dos torns de dotze hores.




A sobre de les naus dels regenerats i els telers ho havia les sales de les cosidores de peces i de disseny de teixits, i al soterrani, el cuarto del fil. La plantilla de treballadors era majoritàriament femenina. Els encarregats, viatjants, teòrics i directius eren, però, tots homes.


A la part central de la indústria l'edifici que acollia els despatxos i sales de reunions de la direcció. En el vestíbul d'entrada, destaca la doble escala d'accés a la primera planta. En el centre de les dues escales hi havia el bust de Pere Balsach en bronze, obre de l'escultor Camil Fàbregas, que era un regal dels treballadors. També en el frontal  hi havia una al-legoria al comerç, la indústria i la navegació, que encara s'hi conserva. El despatx de Pere Balsach donava directamnet a la plaça de la Creu Alta. Al centre del edifici hi destaca una gran vidriera amb les lletres inicials del seu nom i cognom gravades sobre un fons que reprodüia un teler.


Les restriccions elèctriques tan freqüents durant la postguerra van fer que la fàbrica comptés també amb un motor de vaixell com alternativa per produir l'energia necessària per fer funcionar la maquinària. La fàbrica també un taller mecànic, on es mantenien i reparaven els vehicles de la casa i la maquinària de l'empresa.

L'any 1945, quan Pere Balsach es va retirar de la direcció executiva, l'Esteve i el Llorenç es van fer càrrec de l'empresa, que passà a denomiar-se Hijos de Pedro Balsach, S. A.. Va ser aleshores, quan l'Esteve es situá al capdavant de la direcció de la secció de teixits, situantse a la part dreta de l'edifici i el Llorenç, de la secció de regenerats i filatura situantse a la part esquerra. El pare es mantingué a l'empresa en un segon pla com a administrador i assessor de la societat.


L'empresa Fills de Pere Balsach va tancar, al final de la dècada dels setanta, coincidint amb un cicle de forta crisi tèxtil i acollint-se al primer pla de reestructuració tèxtil, però, durant l'època daurada de la indústria tèxtil local, la fàbrica Balsach tenia més de dos-cents treballadors i fou una de les empreses més grans i importants de Sabadell, especialitzada en la roba de llana per a senyora.


L'edifici industrial ha quedat incorporat al catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat, com una mostra de la influència de l'estil neoclàssic industrial alemany.